ponenta2014Eixir al carrer i rebre una galtada d’aire calent que et resseca els mocs i els llagrimals. Intentar respirar i ofegar-te a cada glopada. Suar a mansalva per porus que no sabies ni que tenies. Mirar al voltant i veure el personal com a càmera lenta, com si hagueren d’obrir-se pas nadant en una massa espessa i creuar el carrer fóra una odissea. 

Per molt que t’ho expliquen, si no has viscut mai un dia a València amb vent de ponent, d’aquell que bull després de travessar la messeta, no et pots acabar de fer a la idea. És com haver de fer vida normal dins una sauna seca, quan portes tot l’estiu acostumada a una humitat digna dels banys turcs. I arriba així, sense avisar. 

Feia anys que no patia un dia de ponentà. I no l’havia trobat gens a faltar. Però gens. Sort que només passa tres o quatre dies a l’any…

Anuncis