No sé si és perquè s’acosten eleccions, pel procés que es viu a Catalunya o perquè sempre ha estat així i jo des de fora no ho veia. El cert és que note un cert revifar del blaverisme més ranci, del ‘no mos fareu catalans’ sense més arguments i de la defensa a ultrança de què ací es parla una cosa diferent que més amunt de l’Ebre.

Incís:
Fa uns mesos, per circumstàncies de la vida, vaig compartir sobretaula amb una mestra de primària que fa classes de valencià a una escola concertada. La conversa va ser en castellà (com la gran majoria de converses que es tenen sobre el tema):
– ¿Entonces tú vives en Barcelona?
– Sí, ya llevo allí casi 12 años.
– ¿Y ya te entiendes con el catalán? Porque yo fui una vez de fin de semana, y madre mía qué acento, es que no entendía nada.
Repetim: mestra de valencià de primària a una escola concertada. Ací, al cap i casal.
.

Seguim:

blaveros2El blaverisme revival me l’estic trobant enganxat a les façanes -com a la foto, feta al carrer de darrere del meu-, a converses de bar i també a les xarxes socials. És el que tenen els -ismes, que s’adapten als temps que corren. Pares que es confessen aterrats perquè als seus xiquets els puguen adoctrinar a l’escola i fer-los creure que són catalans, però que ells ja els han explicat que ací de català res, que ells són valencians i espanyols. Tot expressat, com dic, en perfecte castellà, clar. I amb un odi visceral a Catalunya del de treure fum pels queixals.

La cançoneta de sempre, doncs, però amb una novetat: ara a més tiren pestes de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per pancatalanista, diuen, i del PP que l’ha creada. I afirmen amb convicció -tot i que costa de creure- que no els votaran mai més, per traïdors.

Mira tu per a on!

Anuncis