Escric això mentre el sol comença a tintar el cel de bon de matí, que vendria a ser del blau més claret de la caixa gran de les pintures d’Alpino, per entendre’ns. En una estona pujarà de to i serà potent com el dels acrílics de La Pajarita. A mitjan vesprada començara a agafar un aspecte càlid amb regustos daurats que crec que cap marca comercial ha pogut reproduir encara de manera exacta.
I un dia més em quedaré embadalida amb tots els colors del blau del cel valencià, que no si és que realment és únic o si és que als llocs on he viscut els últims anys no tenia mai temps de mirar al cel amb tanta calma com ara.
Únic no sé, però de moment jo no he trobat equivalent. Màlaga potser, però en cap altra de les ciutats en les quals he estat he trobat res semblant!
M'agradaM'agrada