ponenta2014Eixir al carrer i rebre una galtada d’aire calent que et resseca els mocs i els llagrimals. Intentar respirar i ofegar-te a cada glopada. Suar a mansalva per porus que no sabies ni que tenies. Mirar al voltant i veure el personal com a càmera lenta, com si hagueren d’obrir-se pas nadant en una massa espessa i creuar el carrer fóra una odissea. 

Per molt que t’ho expliquen, si no has viscut mai un dia a València amb vent de ponent, d’aquell que bull després de travessar la messeta, no et pots acabar de fer a la idea. És com haver de fer vida normal dins una sauna seca, quan portes tot l’estiu acostumada a una humitat digna dels banys turcs. I arriba així, sense avisar. 

Feia anys que no patia un dia de ponentà. I no l’havia trobat gens a faltar. Però gens. Sort que només passa tres o quatre dies a l’any…

Dels autors de ‘posem un vestit de fallera per inspirar el personal’, ara arriba la falla de l’Ikea. 

A mi no m’ixen els comentaris. Ni falta que fa. 

falla ikea

clavegueraNo és un tema que entusiasme als autòctons, ja ho sé, però és veritat: València, molts dies, fa pudor. Literalment. I molta. 

La barreja d’explicacions és àmplia: que si l’estat de les canonades i el clavegueram dels barris antics, que si només és quan bufa llevant, que si acaben de tirar fem a l’horta d’Alboraia, que si la depuradora de no sé on… i que no és per a tant. 

Curiosament, sembla que els autòctons-de-la-ciutat-de-tota-la-vida han desenvolupat un filtre olfactiu que evita aquelles pestilències més desagradables i que a mi, dia sí, dia també, em regiren l’esmorzar. Potser per això ningú es preocupa de posar-li remei…  

carrilbicibiciUna de les coses que m’ha fet més feliç de tornar a València és poder anar en bici a tot arreu. I he de reconéixer que en això la ciutat ha millorat molt, que el valenbiSi, tot i la tírria que em fa el nom, funciona prou bé, i que gastar el riu com una mena de ronda del mig a pedals és una meravella.

Però sóc incapaç d’entendre la lògica del mapa dels carrils bici, continue fent-me creus cada volta que em toca fer eslàlom entre bancs, cabines o palmeres prèvies al traçat de les rajoles roges, i dec fer una cara de bajoca descomunal quan de tant el tant el carril comença o s’acaba -segons es mire- sense avisar.

Això sí, la bici que m’han restaurat ha estat un dels millors regals que m’han fet en molt de temps!

baratet2No, no són melons robats, ni estan passats, ni roïns. Són els que comprem habitualment i estan de categoria. Fruita de qualitat, ‘del terreno’, de temporada i a molt bon preu. Una de les coses que més he trobat a faltar els anys que he estat lluny de València. 

Això sí, ara els que et despatxen ja no es diuen Amaparín ni Vicent ni són de l’horta de tota la vida. El de la botiga de baix de casa es diu Ali, és del Paquistà i fins fa uns dies només sabia dir ‘bon dia’ en valencià. Ara també sap dir ‘meló d’aigua’ i em somriu quan li ho dic.

Passet a passet. 

Si us penseu que vist un Ikea, vistos tots, aneu ben equivocats. Es veu que la multinacional ha decidit incorporar un to de cultura local al seu esquema fix de primer-els-sofàs-i-quan-arribes-a-les-coses-de-xiquets-de-seguida-ja-ve-el-bar. I ací teniu el resultat versió #valencianwayoflife.

ikea2
Per als qui necessiteu decodificar la imatge: només entrar al nou Ikea d’Alfafar, una habitació completa per a què la clientela veja on es pot arribar una volta dominada la clau allen. I per a què s’ho imaginen a casa, pengen un vestit complet de fallera i els seus complements. I es queden tan amples.

(Tan amples com s’han quedat rotulant-ho tot només en castellà, però d’això si de cas ja parlaré en un altre moment).

Al súper del barri (un Dia):
– Els ous?
– Uy, es que yo inglés no hablo.
– Perdona, però això no és anglés, és valencià.
– Ah. ¿Y?