articuls okEn realitat crec que aquesta troballa aprofita com a exemple de branding i d’ortografia creativa. O, si més no, d’una interpretació ben curiosa de la llengua. 

Clar, que podria ser pitjor. Encara podrien haver anat més enllà i atrevir-se amb art-i-cul’s, posem per cas. 

Per cert, la botiga està tancada. 

Encete una nova categoria dedicada a l’ortografia creativa, que intentaré acompanyar sempre de prova gràfica documental.

Recolliré mostres de blaverismes, castellanismes, altres -ismes, pura ignorància i el que em vaja trobant, que no serà poc.

Però segur que res superarà això que es pot trobar a una rotonda de les tantes que poblen l’Horta Nord. O trencada: el concepte.

o trencada 2 ok

El màrqueting, a València, funciona d’una altra manera, a tots els nivells. En el camp del servei al client t’has d’acostumar a què et despatxen dient-te reina i carinyet cada dos per tres. De la barreja entre barroquisme i cutrisme de molts aparadors ja parlaré un altre dia, amb proves gràfiques. I del branding he decidit començar tota una sèrie, perquè la cosa té tela.

Per als qui no sabeu de què parle, el branding és el nom d’una marca, siga una botiga o un producte, allò que et defineix, pel que vols que et coneguen.

I ací teniu el primer exemple. Jutgeu vosaltres mateixos.

obesitas3

ponenta2014Eixir al carrer i rebre una galtada d’aire calent que et resseca els mocs i els llagrimals. Intentar respirar i ofegar-te a cada glopada. Suar a mansalva per porus que no sabies ni que tenies. Mirar al voltant i veure el personal com a càmera lenta, com si hagueren d’obrir-se pas nadant en una massa espessa i creuar el carrer fóra una odissea. 

Per molt que t’ho expliquen, si no has viscut mai un dia a València amb vent de ponent, d’aquell que bull després de travessar la messeta, no et pots acabar de fer a la idea. És com haver de fer vida normal dins una sauna seca, quan portes tot l’estiu acostumada a una humitat digna dels banys turcs. I arriba així, sense avisar. 

Feia anys que no patia un dia de ponentà. I no l’havia trobat gens a faltar. Però gens. Sort que només passa tres o quatre dies a l’any…

Dels autors de ‘posem un vestit de fallera per inspirar el personal’, ara arriba la falla de l’Ikea. 

A mi no m’ixen els comentaris. Ni falta que fa. 

falla ikea

clavegueraNo és un tema que entusiasme als autòctons, ja ho sé, però és veritat: València, molts dies, fa pudor. Literalment. I molta. 

La barreja d’explicacions és àmplia: que si l’estat de les canonades i el clavegueram dels barris antics, que si només és quan bufa llevant, que si acaben de tirar fem a l’horta d’Alboraia, que si la depuradora de no sé on… i que no és per a tant. 

Curiosament, sembla que els autòctons-de-la-ciutat-de-tota-la-vida han desenvolupat un filtre olfactiu que evita aquelles pestilències més desagradables i que a mi, dia sí, dia també, em regiren l’esmorzar. Potser per això ningú es preocupa de posar-li remei…  

carrilbicibiciUna de les coses que m’ha fet més feliç de tornar a València és poder anar en bici a tot arreu. I he de reconéixer que en això la ciutat ha millorat molt, que el valenbiSi, tot i la tírria que em fa el nom, funciona prou bé, i que gastar el riu com una mena de ronda del mig a pedals és una meravella.

Però sóc incapaç d’entendre la lògica del mapa dels carrils bici, continue fent-me creus cada volta que em toca fer eslàlom entre bancs, cabines o palmeres prèvies al traçat de les rajoles roges, i dec fer una cara de bajoca descomunal quan de tant el tant el carril comença o s’acaba -segons es mire- sense avisar.

Això sí, la bici que m’han restaurat ha estat un dels millors regals que m’han fet en molt de temps!